martes, 4 de diciembre de 2012

10. Retrat fàntastic


En aquest treball de retrats fantàstics ens hem endinsat en el món del cinema. Hem escollit algunes de les nostre pel·lícules preferides com ara "Amélie","Pulp Fiction", "El Padrino", "Hacia rutas salvajes" i "El Pianista"; i hem buscat les escenes que més ens agradaven per introduir-nos-hi. Hem comprovat que el photoshop és un programa realment útil i gràcies a aquesta activitat hem après molt sobre el seu funcionament. 






domingo, 2 de diciembre de 2012

*el balanç de blanc


El balanç de blancs és un un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objectiu de que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc , i la menys brillant com negre.

Per què necessitem el balanç de blancs?
Els colors registrats per la càmera digital depenen de l'enllumenat. La llum que entra per el diafragma i registra el CCD no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, existint subtipus dependents d'una sèrie de característiques diferenciadores. 
En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de forma equilibrada en les tres components de color Vermell-Verd-Blau (RGB). No obstant això, amb il·luminació artificial una de les components de color sol prevaler sobre les altres. Per exemple, en il·luminació obtinguda a partir de bombetes incandescents (tungstè) el color vermell és predominant.
Una càmera no té la capacitat de processar la llum com ho fa el nostre cervell, ja que està calibrada de manera que el sensor identifica com a llum blanca una llum amb la temperatura del color de la llum del Sol Per compensar els efectes de la il·luminació hem d'ajustar a la càmera el guany de cada una de les components de color.



 Aquest control pot ser automàtic o manual. Algunes càmeres disposen de configuració del balanç de blancs manual però també hi ha uns valors que s'adapten a la teva situació com ara:



  • Interiors o tungstè: S'ajusta el balanç de blancs assumint que es troba en un espai il • luminat per llum incandescent (bombetes) o halògena.
  • Assolellat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
  • Ennuvolat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
  • Fluorescent: S'ajusta assumint que es troba en un espai il • luminat per llum fluorescent.






9: Retrat i/o autoretrat


VIATGE AL PASSAT.
El meu treball consta de tres parells de fotos que tenen relació entre si i que són un homenatge a la fotògrafa Irina Werning, la mateixa que vam exposar fa unes setmanes. Com vam veure, el que ella fa és agafar fotos antigues i passar-les al present de manera que es pugui veure com han canviat les persones encara que es trobin amb la mateixa roba, posició i expressió.
Vaig decidir fer aquests retrats perquè realment m'impacta molt veure les fotografies i volia posar-me a la seva pell i saber si realment és difícil fer-ho o no.
Vaig escollir dels àlbums familiars que tinc a casa tres o més fotografies on hi sortíssim els de la meva família i, sobretot, em vaig fixar en els detalls. Per exemple, intentava que el fons de la fotografia no fos molt complicat de trobar ara en l'actualitat, que l'expressió de la persona no fos molt difícil de fer, que pogués aconseguir vestimenta semblant i que els colors i els tons no fossin tampoc complicats d'aconseguir. Quan ja vaig escollir les fotos m'hi vaig centrar molt en cadascuna d'ella per tal d'intentar fer-ne una  que s'assemblés molt a la de l'àlbum.





Com a conclusió, podria dir que aquest treball no ha sigut del tot fàcil i que hi he hagut de dedicar força temps(més del que imaginava). També crec que jo, personalment, fent les fotografies no m'he emocionat ni he sentit nostàlgia potser perquè jo no recordo el moment en que em van fer la foto ja que era massa petita. Si que puc dir, però, que quan vaig haver de fer-lis als meus pares, ells comentaven que recordaven exactament d'on era la fotografia i de com l'havien fet i la majoria de persones que la veien deien que estaven molt canviats. També he de dir que el que més m'ha costat és aconseguir els mateixos tons i colors i que, tot i l'ajuda del photoshop, trobo que no estan del tot ben aconseguits. Però, tal com diu l'Irina Werning, les fotos no cal que siguin perfectes perquè llavors no serien gracioses. 

domingo, 4 de noviembre de 2012

8: Investigant més sobre l'Irina Werning

Aquí podeu veure la nostra presentació sobre la fotògrafa Irina Werning






7: Tipus de pla

Gran pla general

 Pla general


Pla sencer

Pla mitjà

Primer pla

Primerissim primer pla

Pla detall



Per mi, els plans més expressius són el detall i el primer pla perquè donen a conéixer el que ens vol transmetre el fotògraf remarcant allò que més li agrada o destaca de la persona o cosa retratada(com ara una arrecada, un collaret, un tatuatge o qualsevol cosa que només tingui aquella persona). El primer pla, a més, ens mostra perfectament el rostre de la persona i, per tant, podem deduir com està i quin sentiment ens vol transmetre.
El gran pla general, en canvi, és un pla clarament descriptiu perquè ens mostra el paissatge tal i com és. El pla sencer el trobo convenient quan ens hem de fixar en la roba que duu la persona o la posició en què està. Quan penso en un gran pla general penso en la fotografia de la pel·lícula El pianista:


sábado, 3 de noviembre de 2012

5. Tipus d'il·luminació


Lateral
(dreta)

(esquerra)


Contrapicada

 Picada

Frontal

Contrallum

Totes les il·luminacions excepte la frontal em transmeten una sensació d'intriga, de misteri... Tant la lateral com la contrapicada i la picada em donen curiositat per saber com és exactament la persona que s'amaga en aquella foto. La frontal, en canvi, tot i mostrar-me per complet la persona, em fa tenir interés per saber com és perquè no s'hi mostren sombres. El contrallum em transmet exactament enigma. 

6: Punts de vista

Picat

Contrapicat



Zenital


Nadir


La perspectiva picada fa que li doni poca importància a la persona, debilitat o, fins i tot, humiliació. La contrapicada tot el contrar: importància, poder, enaltiment...La zenital produeix una gràfica sense perspectiva que pot ser molt descriptiva en objectes petits i interessant en objectes grans. Tant la zenital com la nadir són inusuals i per això són originals i criden l'atenció.

viernes, 19 de octubre de 2012

4. Homenatge a Chema Madoz


Per fer aquesta foto m'he inspirat en les fotografies de Chema Madoz i he fet servir la estratègia de "descontextualitzar objectes" barrejant dos elements cotidians com són el microones i cd's de música. No m'he basat amb intentar expressar un missatge sinó que simplement volia que la fotografia fos original i que impactés al que la mira.


A l'hora de fer la foto tenia aquesta idea molt clara perquè les altres que havia pensat no em semblaven gaire originals. Només vaig tenir problemes a l'hora d'enquadrar la foto perquè preferia que surtís la "porta" del microones. També vaig canviar el color de la foto i el vaig posar en blanc i negre tal i com fa Chema Madoz en totes les seves fotos.

3. Exercicis de fotografia

1. El punt d’atenció.
En aquesta fotografia podem veure clarament que el que hi destaco és la noia que està fent fotografies perquè al fons hi ha cotxes pero estàn desenfocats. La noia no està centrada però l'he enquadrat deixant espai al lloc on ella mira.


2. La inestabilitat.
S'hi pot veure clarament inestabilitat perquè hi ha una noia fent el pi i sembla que vagi a caure. A més, la foto està torta respecte l'horitzó.


3. Calma i estabilitat.
A mi aquesta imatge em transmet calma perquè la noia està estirada a la gespa i s'està relaxant mirant al cel.


4. La textura visual.
Aquesta valla de branques em fa pensar molt amb la textura que té perquè si la toques és estranya, podríem dir que és rugosa.


5. La profunditat.
 Hi ha un "objecte" en primer pla que és la branca de l'arbre i, al fons, una mica més d'esenfocat, hi ha dos nois parlant.




6. Canvi de colors/tons
En aquesta fotografia he utilitzat dos tipus de retocs. Primer he decidit canviar la fotografia a blanc i  negre perquè la noia anava vestida de gris i no hi predominava cap color (excepte la gespa). Després he jugat amb els ulls de la noia perquè crec que els té especials i, per tant, he posat amb color el blau dels seus ulls.



7. Moviment congelat
He utilitzat la velocitat ràpida ja que estàvem en un lloc amb molta llum. Per fer la fotografia em vaig posar gairebé al terra per captar clarament que la noia saltava. També he pixel·lat la cara perquè ella m'ho va demanar...
La segona foto la vaig fer en una sala amb poca llum i vaig posar el diafragma molt obert i una velocitat molt lenta per poder tenir uns segons per fer el dibuix. Llavors amb el meu mòbil vaig anar provant de fer figures i finalment vaig escollir aquesta on hi surt el meu nom.

 
  
8. La regla dels terços.
En aquesta regla dels terços hi ha tres punts on s'hi centra algo important en la foto: el cap de la noia, el cos i la font d'aigua.


9. Jugar amb l'escala habitual.
El que pretenc en aquesta foto és fer veure que aquesta noia està arropenjada a la casa quan en realitat es situa molt lluny d'ella.






domingo, 30 de septiembre de 2012

2. Diferents descripcions de Alberto García-Alix

He escollit l'artista Alberto García-Alix perquè  m'ha agradat la seva manera de retratar. Les seves fotografies solen ser en blanc i negre i acostuma a retratar persones amb molt tatuatges, gent nua, drogoaddictes, estrelles del porno, presos... i això m'ha impactat molt sobretot pel que et transmeten les fotografies per molt simples que semblin.



Descripció denotativa
En aquest fons blanc hi veiem una noia jove de pell també pàlida que no duu samarreta i ensenya la seva panxa clarament d'embarassada i els seus tatuatges en diferents parts com al voltant del melic, la part de dalt del braç i entre els pits. Es tracta d'una angulació frontal, amb una llum difusa, de clau alta i tons neutres per ressaltar a la noia. També es poden contemplar els collarets i les arrecades. Una mà està arropenjada a al seu maluc mentre que l'altre la té al cap. Mostra una mirada força seriosa tot i que no està mirant directament a la càmera.

Descripció connotativa
A mi aquesta fotografia em transmet paciència, calma... Aquesta persona és bastant jove i té una carga força gran al estar embarassada ja que la seva vida pot canviar quan tingui a la criatura i a la fotografia surt amb una posició curiosa i una mirada impactant. Sembla una noia amb molta personalitat pels accessoris que duu i els tatuatges que té. Com si n'estigués orgullosa. També podríem interpretar que, amb aquesta mirada, està tenint una visió del seu futur.




Descripció denotativa
En aquesta imatge es veu una noia jove estirada horitzontalment sobre dues cadires de fusta. La noia duu roba interior negre, mitges i tacons negres a conjunt també amb el color dels llavis. El seu cos s'aguanta per unes cordes que la subjecten a les cadires per diferents parts del cos i que fan impossible la seva mobilització. El seu cabell negre cau i toca el terra, que està ple de pàgines del diari arrugades i brutes. Arropenjat a la pota d'una cadira s'hi pot veure un conill d'ós de peluix. Es tracta d'una angulació foraça frontal, amb una llum difusa, de clau alta i tons neutres.

Descripció connotativa
Aquesta fotografia em fa pensar en llibertat. Sembla que la noia estigui esclavitzada a ordres que ella realment no ha escollit i no vol. Sembla guapa i amb un cos força perfecte i per la roba que duu crec que es tractaria d'una prostituta. El terra brut podria ser que es tractés d'un lloc on no s'hi neteja massa i el conill potser és un objecte personal seu, de la seva infantesa.




Descripció denotativa
Aquesta fotografia té molts detalls i té una llum especial i diferent. S'hi veu una habitació amb el sostre inclinat i una finestra bastant petita d'on hi entra la llum. Pegat a les dues parets hi ha un llit de colors clars amb una manta més fosca. Sobre seu s'hi seu una noia que no se li pot veure gaire bé el rostre i que de part de dalt no porta res de tal manera que se li veuen els pits, mentre que de part de baix porta un pantalons foscos i uns mitjons. Ella sembla que miri per la finestra. A l'habitació hi ha decoració com la d'una guitarra, uns quadres o fotografies diverses. Hi ha una angulació una mica picada perquè es pugui veure tota l'habitació, amb una llum difusa, de clau alta i tons neutres.

Descripció connotativa
Personalment aquesta imatge m'agrada molt. Em transmet molta tranquil·litat per la llum que hi ha i la situació de relax que em dona a veure la noia. Pel que he interpretat jo i sense anar més lluny, aquest moment em recorda al que sempre em passa a mi, cada matí. Quan t'aixeques pel matí, obres la persiana, et vas vestint i, inconscientment, t'asseus a la vora del llit mirant per la finestra amb la mirada totalment perduda i pensant en coses que no tenen importància. He deduït que es tracta d'aquesta situació per com està la manta i la posició en que està la noia. 




jueves, 20 de septiembre de 2012

1. Què és per a mi una imatge

La imatge és una representació de la realitat que cada individu interpreta d'una manera diferent i que a partir d'ella pots arribar a reconstruir dins teu records o moments viscuts tal i com, també, pots canviar radicalment la forma de pensar o simplement deixar que et transmetin sentiments i sensacions. Es basa en dues coses: el que és i el que representa, que pot ser diferent per a cada persona que la contempla. És una manera que ens fa distingir dels altres perquè la interpretació de cadascuna d'elles és única i personal per a cada persona que, lliurement, s'expressa.

Les imatges no tenen un moment en concret que deifineixi el seu origen, sinó que cadascú quan té la capacitat de veure ja podem dir que pot veure imatges. Si hem de definir-ho exactament en una època, diuen que els homínids van ser els que van començar a usar-les dibuixant escenes de caça a les coves. 

Ens poden ajudar a transmetres la realitat de cada individu i la manera de veure les seves coses. Les imatges poden arribar a fer canviar el món perquè transmeten sentiments a les persones i aquestes poden canviar la forma de pensar sobre allò i, persona a persona, es canvia el món. 

Preguntes sobre les imatges:

  • Des de quan existeixen les imatges? Des del moment en què tenim sentit de la vista.
  • Com poden ser les imatges? Les imatges poden ser de qualsevol tipus pero fonamentalment jo les dividiria en fictícies(aquelles que manipulen la realitat) i reals.
  • Com es fan les imatges? Només obrint els ulls estàs creant una imatge però si el que vols és guardar-la es fan amb càmeres de molts tipus. 
  • Per què es fan les imatges?Les imatges es fan per manipular-nos, per transmetre'ns sentiments, per fer-nos recordar de situacions...
  • On són les imatges? Al nostre cap guardem inconscientment milions d'imatges. 
  • Poden les imatges definir-nos? Cadascú té la seva manera de fer les fotos i, vulguis o no, cadascú es decanta per allò que li surt de dins, que més li agrada.
  • Què podem expressar amb imatges? Podem expressar, sobretot,  sentiments.
  • Són importants les imatges? Personalment ho són molt però a nivell mundial s'ha comprovat que ho han sigut perquè ens ha fet canviar i/o adonar-nos d'altres realitats.
  • Són perilloses les imatges? Hi ha vegades que les imatges poden arribar a influenciar tant en una persona que la pot fer canviar totalment la forma de ser o de pensar(cap a bé o cap a malament)
  • Les imatges, poden canviar el món? Sí perquè les imatges poden fer canviar el pensament d'una persona i, persona a persona, canvia el món.





Una de les meves fotografies preferides per tot el que m'arriba a fer sentir i tots els detalls que s'hi veuen. De Theo Gosselin.





PD. Tinc algunes fotos al flickr però no ho penjo tot i ja fa molt que no l'utilitzo, sinó que les guardo en carpetes de l'ordinador privades.