10. Retrat fàntastic

En aquest treball de retrats fantàstics ens hem endinsat en el món del cinema. Hem escollit algunes de les nostre pel·lícules preferides com ara "Amélie","Pulp Fiction", "El Padrino", "Hacia rutas salvajes" i "El Pianista"; i hem buscat les escenes que més ens agradaven per introduir-nos-hi. Hem comprovat que el photoshop és un programa realment útil i gràcies a aquesta activitat hem après molt sobre el seu funcionament. 

*el balanç de blanc

El balanç de blancs és un un control de la càmera que serveix per definir la brillantor dels colors bàsics vermell, verd i blau (RGB) amb l'objectiu de que la part més brillant de la imatge aparegui com a color blanc , i la menys brillant com negre.

Per què necessitem el balanç de blancs?
Els colors registrats per la càmera digital depenen de l'enllumenat. La llum que entra per el diafragma i registra el CCD no és sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, existint subtipus dependents d'una sèrie de característiques diferenciadores. 
En condicions de llum natural, l'energia lumínica està distribuïda de forma equilibrada en les tres components de color Vermell-Verd-Blau (RGB). No obstant això, amb il·luminació artificial una de les components de color sol prevaler sobre les altres. Per exemple, en il·luminació obtinguda a partir de bombetes incandescents (tungstè) el color vermell és predominant.
Una càmera no té la capacitat de processar la llum com ho fa el nostre cervell, ja que està calibrada de manera que el sensor identifica com a llum blanca una llum amb la temperatura del color de la llum del Sol Per compensar els efectes de la il·luminació hem d'ajustar a la càmera el guany de cada una de les components de color.



 Aquest control pot ser automàtic o manual. Algunes càmeres disposen de configuració del balanç de blancs manual però també hi ha uns valors que s'adapten a la teva situació com ara:

• Interiors o tungstè: S'ajusta el balanç de blancs assumint que es troba en un espai il • luminat per llum incandescent (bombetes) o halògena.
• Assolellat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior amb un temps assolellat o ennuvolat de gran lluminositat.
• Ennuvolat: S'ajusta assumint que es troba a l'exterior en condicions d'ombra o de cel molt cobert.
• Fluorescent: S'ajusta assumint que es troba en un espai il • luminat per llum fluorescent.

9: Retrat i/o autoretrat

VIATGE AL PASSAT.
El meu treball consta de tres parells de fotos que tenen relació entre si i que són un homenatge a la fotògrafa Irina Werning, la mateixa que vam exposar fa unes setmanes. Com vam veure, el que ella fa és agafar fotos antigues i passar-les al present de manera que es pugui veure com han canviat les persones encara que es trobin amb la mateixa roba, posició i expressió.
Vaig decidir fer aquests retrats perquè realment m'impacta molt veure les fotografies i volia posar-me a la seva pell i saber si realment és difícil fer-ho o no.
Vaig escollir dels àlbums familiars que tinc a casa tres o més fotografies on hi sortíssim els de la meva família i, sobretot, em vaig fixar en els detalls. Per exemple, intentava que el fons de la fotografia no fos molt complicat de trobar ara en l'actualitat, que l'expressió de la persona no fos molt difícil de fer, que pogués aconseguir vestimenta semblant i que els colors i els tons no fossin tampoc complicats d'aconseguir. Quan ja vaig escollir les fotos m'hi vaig centrar molt en cadascuna d'ella per tal d'intentar fer-ne una  que s'assemblés molt a la de l'àlbum.

Com a conclusió, podria dir que aquest treball no ha sigut del tot fàcil i que hi he hagut de dedicar força temps(més del que imaginava). També crec que jo, personalment, fent les fotografies no m'he emocionat ni he sentit nostàlgia potser perquè jo no recordo el moment en que em van fer la foto ja que era massa petita. Si que puc dir, però, que quan vaig haver de fer-lis als meus pares, ells comentaven que recordaven exactament d'on era la fotografia i de com l'havien fet i la majoria de persones que la veien deien que estaven molt canviats. També he de dir que el que més m'ha costat és aconseguir els mateixos tons i colors i que, tot i l'ajuda del photoshop, trobo que no estan del tot ben aconseguits. Però, tal com diu l'Irina Werning, les fotos no cal que siguin perfectes perquè llavors no serien gracioses.