15. Fotografia i memòria

• 
  
  En aquesta fotografia hi sortim el meu cosí i jo quan teníem 5 i 3 anys respectivament. Està feta pel meu tiet - qui acostumava a fer moltes fotos – i hi sortim nosaltres embolicats amb una tovallola i asseguts a les gandules de la piscina de casa els meus avis. Durant els estius tots els cosins ens hem reunit allí per dinar i per estar tots junts i gaudir de bons moments. El meu tiet, doncs, aprofitava per treure la càmera i fer-nos fotografies a tots nosaltres i, d’aquesta manera, ara podem veure com hem anat creixent a mesura que passen els anys.
  
  
  Quan vaig veure la fotografia vaig decidir ràpidament que seria pel treball perquè sabia que el meu tiet em voldria explicar el moment en què la va fer. I així va ser, vaig parlar amb ell i em va ensenyar totes les fotografies que va fer durant aquell dia de manera que podíem reconstruir moments. Vam esbrinar que l’expressió que fem el meu cosí i jo a la fotografia, es deu a que estàvem mirant com tiraven a l’Albert (un altre tiet) a la piscina en roba. El meu tiet ho va recordar a partir d’altres fotos d’aquell mateix dia en què es veu com l’Albert anava amb roba mullat. Em va dir, també, que aquell mateix dia feia anys i que era una costum tirar a la persona en roba el dia del seu aniversari. 
  
  
  
  
  
  

14. Magnum fotos i el Nadal

Jonas Bendiksen

En aquesta imatge veiem una nena jugant amb unes llums situades pel sostre d'un passatge de la Índia. Per l'aspecte d'aquest carrer i per com va vestida deduim que és un país pobre i que la vida d'aquesta nena és molt dura i el futur que l'espera encara més. És per això que ens va cridar l'atenció aquesta imatge, perquè malgrat tot el que envolta a aquesta nena ella s'ha fixat en aquestes llums i se la veu contenta. Per tant, l'autor d'aquesta imatge transmet un missatge d'esperança, t'anima a veure la part bona de les coses, per molt díficil que sigui et fa veure que sempre hi és, que només l'has de buscar.

L'aspecte més important d'aquesta imatge és la nena, la seva actitud ens remarca el fet que es petita, inocent i ens provoca una empatia cap a ella.

No sé quina càmara va utilitzar Jonas Bendiksen per fer aquesta foto però no és necessari ni un teleobjectiu ni un gran angular, per tant podria haver utilitzat un objectiu normal de 18-55, per exemple.

Observem que no hi ha gaire soroll en aquesta foto i que la qualitat del color és bona, per tant la sensibilitat de la pel·lícula no és gaire alta, podria ser de 450, per exemple.

En aquesta imatge s'observa un enfocament selectiu, en el que s'enfoca a la nena jugant amb les llums i tot el que està davant seu queda desenfocat, per tant el diafragma ha de ser obert de f4, per exemple i la velocitat ha de ser alta ja que ha pogut congelar el moviment de les persones i la imatge es bastant fosca, per exemple de 1/1000.

En aquesta imatge existeix un equilibri entre la nena i la sombra de l'home, cap dels dos està en el centre sinó desplaçat en un dels costats en la mateixa distància. Els aspectes formal no són massa importants, el que crida l'atenció en aquesta imatge és la llum, que esta dirigida a la nena i forma part del missatge de la imatge.

El pla d'aquesta imatge és un pla general curt ja que rebem informació sobre el paisatge però el paper de la persona és important. És un pla descriptiu i narratiu que dóna molta infromació sobre l'ambient en el que es troba aquesta nena però no sabem exactament com es sent ella, per la seva expressió corporal deduim que està contenta i jugant.

És un punt de vista picat que ens permet una visió completa de l'escena i ens dóna molta informació, aquest picat es bastant suau per tant no transmet una sensació de superioritat.

Respecte la composició d'aquesta imatge podem veure que hi ha elements que destaquen en la foto i que és el que ens crida més l'atenció quan la observem. En aquest cas, estaríem parlant de les llums decoratives que hi ha penjades al sostre d'aquest passadís. A més, podríem considerar que compleix la regla dels terços pel que fa a les llums que hi ha en primer pla. 

La distribució dels elements està en equilibri, el pes de la imatge està centrat.

Si ens fixem en detalls podem observar que la textura de les parets i del terra ens fan pensar que es tracta d'un lloc descuidat i d'unes condicions precàries. 

Els colors que s'observen són càlids, és a dir, els matisos que van des del vermell al groc, passant pel taronja, rosa...Són colors agressius. que atreuen a l'ull i exciten les emocions.

Pel que fa la llum podriem dir que és suau i artificial de clau baixa. No s'il·lumina tot el que hi ha a la foto(hi ha un home pel passadís que no se li pot veure res perquè està a contrallum) i això fa que ens fixem amb el que li interessa al fotògraf. El picat que s'hi mostra fa que la nena que hi surt no tingui importància o poder. És un segon pla perquè més aprop s'hi veuen les llums i, de fons, la nena jugant. 

Creiem que aquesta imatge està dins del grup del documental perquè forma part d'una col·lecció de fotos del autor de diferents pobles de la Índia per tant, correspon al gènere del fotoperiodisme.

Aquesta imatge utilitza símbols per transmetre d'una manera original i diferent un missatge d'esperança. L'autor ens allunya de la foscor dels carrers per centrar-nos en la llum, que en aquest cas és un símbol prosperitat, a més la nena que és un símbol del futur i de les noves generacions és la que juga amb la llum mentre que l'home gran està d'esquenes, a contrallum i ignora les llumetes del carrer.

Creiem que l'autor deuria quedar commogut per l'escena i va decidir fer aquesta instantànea per tal d'obrir els ulls i transmetre aquest missatge a qui veiés la imatge. Pensem que és positiu i creu en les noves generacions per solucionar el problemes actuals, amb aquesta imatge critica als qui no veuen les llums, al ignorants i ens trasmet aquest missatge d'esperança.

Què significa per a mi el Nadal?

Personalment, el Nadal no m'agrada per diversos motius. És una festa en què es celebra el naixament de Jesús i jo no sóc creient. A part d'això, crec que la paraula clau en aquestes èpoques és “consumisme”, una tendència que hi estic força en contra.  És quan arriben les compres excessives i el desmesurat enlluernament a la ciutat.  

Tot i així, crec que va bé que hi hagi festa per desconnectar un temps i, sobretot, gaudir fent fotografies.  En aquest vídeo, doncs, he mostrat el què és més important per mi del Nadal amb unes 40 imatges a velocitat ràpida ja que per a mi és una època efímera. He tractat diversos temes:

• Primer, durant els abusius dinars i sopars, he jugat amb les espelmes que decoren les taules i amb la profunditat de camp. 
• Després, he volgut posar fotogafies del meu cosí petit perquè crec que els nens són l'ànima del Nadal i són els més innocents. 
• Vaig experimentar amb les decoracions de Nadal com ara les boles que decoren l'arbre ja que m'agradava com m'hi veia reflexada.
• També, he volgut mostrar la vida que hi ha en un carrer tan comú com “La Rambla” a Tarragona amb les persones que passejaven i, alhora, he volgut jugar amb les llums decoratives desenfocant-les.
• Per últim,  m’he fixat amb les postes i les sortides de sol que hi ha en aquesta època ja que són especialment boniques. 

13. Control d'exposició

3.1 Col·loca una persona a contrallum (però NO amb el sol davant de la càmera) per exemple, davant d’una finestra. Fes dues fotografies: una tenint en compte la llum que reflexa el motiu principal (apropa’t per mesurar la llum), i l’altra tenint en compte la llum del fons (el cel).

He fotografiat a una persona llegint a contrallum amb el diafragma obert i després tancat.

Diafragma: f/14

Velocitat d'obturació: 1/4000

Longitud focal: 26 mm

ISO 1600

Diafragma: f/29

Velocitat d'obturació: 1/20

Longitud focal: 26 mm

ISO 100

12. Velocitat d'obturació

2.1. A l’exterior, fes dues fotografies d’un mateix entorn que presenti objectes o persones en moviment (un carrer, els companys fent educació física, etc.), utilitza una velocitat lenta i una altra ràpida (1/15 i 1/250, per exemple). Recorda anar ajustant el diafragma o bé utilitza una opció semiautomàtica (prioritat velocitat).

En aquest cas jo he escollit fer una foto de la plaça Imperial Tarraco des d'un terrat de nit. Primer vaig fer una fotografia a velocitat una mica ràpida (no podia fer-la més per la poca llum que hi havia) i després una altra al mateix lloc intentant no moure'm (no tenia trípode) de manera que es veiés el recorregut dels cotxes. 

Diafragma: f/3,8

Velocitat d'obturació: 1/100

Longitud focal: 55 mm

ISO 220

Diafragma: f/25

Velocitat d'obturació: 1''

Longitud focal: 55 mm

ISO 125

2.3. Si tens zoom, fes una fotografia amb velocitat lenta, trespeus i moviment del zoom (només quedarà nítida la zona central).

He decidit agafar una màscara que tenia a casa i me l'he posat a la mà de manera que quan feia la fotografia havia de moure la mà en la mateixa direcció que la càmera. 

Diafragma: f/3,5

Velocitat d'obturació: 1/5

Longitud focal: 18 mm

ISO 125

2.4. Amb la càmera fixa o en moviment, fes luminogrames (velocitat molt lenta, segons en lloc de fraccions de segon).

Primer he escrit amb la llum totalment apagada el meu nom amb dues llanternes de diferents tons. A baix del nom, he apagat una de les llanternes i he dibuixat el símbol d'infinit. A l'hora d'escriure el nom he hagut de tenir en compte que l'havia de fer invertit si no volia després haver-lo de editar amb el photoshop.  També volia fer la silueta d'una noia i he decidit que jo sortís a la foto i, per tant, he encés un llum de l'habitació.

Diafragma: f/22

Velocitat d'obturació: 13''

Longitud focal: 18 mm

ISO 1600

Diafragma: f/22

Velocitat d'obturació: 10''

Longitud focal: 18 mm

ISO 1600

11. Profunditat de camp

1.1. A l’exterior, tria un objecte o personatge situat aproximadament a un metre de distància i enquadra’l de manera que, a part de l’objecte o personatge escollit, quedin inclosos en la composició elements més pròxims i més llunyans a aquest. Fes dues fotografies de la mateixa composició enfocant bé l’objecte o subjecte, però canviant l’obertura del diafragma (obertura gran i obertura petita). No t’oblidis d’adequar la velocitat en cadascuna de les fotografies o bé treballa amb una opció semiautomàtica (prioritat diafragma).

He volgut que la persona fotografiada posés la mà aprop i així jugar amb l'enfocament selectiu gràcies a la poca obertura del diafragma. Primer la vaig enfocar a ella, després a la seva mà i, per últim, vaig obrir el diafragma de manera que quedés enfocat tot. 

Diafragma: f/5,3 

Velocitat d'obturació: 1/250

Longitud focal: 46 mm

ISO 320

Diafragma: f/5,3 

Velocitat d'obturació: 1/250

Longitud focal: 46 mm

ISO 360

Diafragma: f/36 

Velocitat d'obturació: 1/30

Longitud focal: 44 mm

ISO 1400