Un minut méliès

Aquesta vegada volem presentar una noia que, una nit, li passen coses màgiques que ningú és capaç d'entendre. 
És veritat que gravar el vídeo i fer el muntatge ha estat fàcil ja que només vam haver  d'organitzar cada escena i, després, ajuntar els vídeos. 

http://www.youtube.com/watch?v=pQF-MsxNqOQ

Aquest anunci contrapublicitari té una estructura molt senzilla, en un fons blanc veiem el logo de apple però en comptes d'haver-hi una mossegada a la poma n'hi han 3 i al costat hi veiem escrit "Apple" a sota hi podem llegir la frase: "Un mordisco a la manzana, varios a tu bolsillo."

Aquest anunci critica el consumisme continu que provoca Apple als seus consumidors ja que en comptes de treure un porducte definitu, el que fa és anar afegint aplicacions ens cada model que ven. Així aconsegueix que els compradors vulguin sempre més i es comprin cada model que Apple treu.
Aquest anunci contrapublicitari amb la frase "Un mordisco a la manzana, varios a tu bolsillo" parla de la adicció que genera Apple. La mossegada a la poma representa l'inici a aquesta adicció i un cop ja l'has mossegada és quan comences a consumir tots els seus productes.


Mar Riola i Mariona García

Un minut Lumiére

Aquest és el vídeo que hem fet la Mariona Garcia i jo imitant les primeres pel·lícules dels germans Lumière. En aquest podem veure els actors de l'obra de teatre "El bon doctor" mitja hora abans de sortir a escena, preparant el vestuari i assajant.


http://www.youtube.com/watch?v=ZrsHQb-j_1w

Contrapublicitat

La contrapublicitat és una crítica de la publicitat realitzada mitjançant l'alteració dels continguts dels seus missatges. D'aquest joc de paraules s'entén que la contrapublicitat consisteix a subvertir, és a dir, trastornar, regirar i destruir la publicitat. La contrapublicitat s'apodera de les tècniques publicitàries per invertir els significats dels missatges comercials.

Nosaltres, la Mariona i jo, hem decidit tractar sobre la bellesa estereotipada ja que realment sentim impotència davant el tema i hem volgut fer una crítica a un anunci de L'Oréal. Des de petits, ens bombardegen diàriament amb imatges que ens fan creure que hem de ser de tal manera per ser guapo o guapa. I en realitat cadascú de nosaltres, amb les nostres qualitats físiques i de personalitat, som guapos o guapes a la nostra manera i el més important és cuidar la salut i portar un estil de vida que ens faci realment feliç.
Hem escollit un anunci on hi surt la Diane Kruger molt retocada anunciant maquillatge de la marca L'Oréal anomenat "Mat'Morphose".

Primer, hem volgut canviar el nom de la marca intentant no canviar l'estil de lletra i posar N'oRéal, és a dir, No real ja que clarament la imatge de la noia que se'ns mostra és irreal. En segon lloc, hem decidit afegir un adjectiu al nom de la model, que hi posi "La fícticia" Diane Kruger.

Per demostrar que s'ha perfeccionat molt la imatge volem ensenyar una fotografia de la model sense cap mena de retocs. 

El cartell de Sant Jordi

La meva idea principal a l'hora de fer el cartell de Sant Jordi era fer una cosa simple, que fos fàcil de relacionar-ho amb Sant Jordi només amb un cop d'ull.
Vaig escollir d'internet una silueta negre d'una rosa i amb el photoshop vaig superposar-hi  capes de manera que fes un efecte "celofan". També vaig decidir posar de fons una textura que vaig tornar per internet de línies diagonals i després, a l'hora de posar el títol, vaig decidir fer un fons amb una mica d'opacitat i escriure-hi unes lletres blanques clares i llegibles.

L'altre cartell de Sant Jordi també és senzill i he utilitzat una rosa perquè crec que és el que més em recorda a aquesta data i perquè, alhora, es pot jugar molt amb la seva silueta. Cal dir que va ser difícil haver d'escollir una entre les dues opcions i que potser m'ho hagués hagut de pensar més però potser per temes de qualitat vaig acabar escollint la primera.

Seqüència - sentiment.

Amb aquesta seqüència fotògrafica el sentiment que hem volgut és el de ràbia. 
Hem volgut parlar del procés d'acceptació que seguim quan una persona estimada ens deixa en aquestes 4 fotos. 
És un procés que comença amb la ràbia, amb la negació davant del que acaba de passar, reaccionem així perquè és tant dur que no ens ho volem creure. Ho hem representat cremant una foto en la que hi apareix la persona que ha mort simbolitzant aquesta negació a accptar-ho, la foto representa el fet, el record que no volem recordar però amb el temps anem assumint i poc a poc la negació és converteix en acceptació. És per això, que en cada imatge la fotografia està cada vegada menys cremada i, en la última, queda en el seu estat original. D'aquesta manera recordem a la persona com era abans i els sentiments que ens depertava i som capaços d'assumir el que li ha passat i adoptem una posició madura davant dels fets. La ràbia es converteix en nostàlgia, perquè, en el fons, el que sentim cap aquella persona és amor.

Anuncis publicitaris

Don't buy exotic animal souvenirs

Arriben les vacances i les persones van de viatge i tornen amb souvenirs equivocats...
Aquesta imatge és totalment crítica i ens mostra, a partir d'un pla general, un aeroport amb llum clara ja que hi ha grans finestres que il·luminen l'interior. A l'esquerra s'hi veuen els mostradors i a la dreta una noia que duu una maleta en un aeroport i que la maleta deix un rastre de sang pel recorregut que ha fet. 
Es tracta d'una de les fotos que pertany a la campanya WWF, que treballa per a un planeta viu i la seva missió és detenir la degradació ambiental de la Terra i construir un futur per que l'ésser humà visqui en harmonia amb la naturalesa. Treballen en diferents àrees com ara el canvi climàtic, les aigües continentals, les costes i la mar... i en cada una d'elles s'hi fan projectes per tot el món, a més a més de campanyes publicitàries de gran impacte intentant fer opinar al públic i a les institucions responsables. 
Dins de les àrees que tracten hi ha la d'espècies en perill que seria la que relacionaríem amb aquesta fotografia ja que va en contra de la compra d'animals exòtics com a souvenirs. A nosaltres especialment ens ha cridat l'atenció perquè estem a favor de la seva idea i perquè ho expressa d'una forma senzilla, sincera i molt impactant. 


Advertising Agency: LOWE GGK
Creative Directors: Kinga Grzelewska, Marcin Nowak
Art Directors: Giedymin Jabłoński, Maciek Trybek
Copywriter: Patryk Michon
Photographer: Igor Omulecki

15. Fotografia i memòria

• 
  
  En aquesta fotografia hi sortim el meu cosí i jo quan teníem 5 i 3 anys respectivament. Està feta pel meu tiet - qui acostumava a fer moltes fotos – i hi sortim nosaltres embolicats amb una tovallola i asseguts a les gandules de la piscina de casa els meus avis. Durant els estius tots els cosins ens hem reunit allí per dinar i per estar tots junts i gaudir de bons moments. El meu tiet, doncs, aprofitava per treure la càmera i fer-nos fotografies a tots nosaltres i, d’aquesta manera, ara podem veure com hem anat creixent a mesura que passen els anys.
  
  
  Quan vaig veure la fotografia vaig decidir ràpidament que seria pel treball perquè sabia que el meu tiet em voldria explicar el moment en què la va fer. I així va ser, vaig parlar amb ell i em va ensenyar totes les fotografies que va fer durant aquell dia de manera que podíem reconstruir moments. Vam esbrinar que l’expressió que fem el meu cosí i jo a la fotografia, es deu a que estàvem mirant com tiraven a l’Albert (un altre tiet) a la piscina en roba. El meu tiet ho va recordar a partir d’altres fotos d’aquell mateix dia en què es veu com l’Albert anava amb roba mullat. Em va dir, també, que aquell mateix dia feia anys i que era una costum tirar a la persona en roba el dia del seu aniversari. 
  
  
  
  
  
  

14. Magnum fotos i el Nadal

Jonas Bendiksen

En aquesta imatge veiem una nena jugant amb unes llums situades pel sostre d'un passatge de la Índia. Per l'aspecte d'aquest carrer i per com va vestida deduim que és un país pobre i que la vida d'aquesta nena és molt dura i el futur que l'espera encara més. És per això que ens va cridar l'atenció aquesta imatge, perquè malgrat tot el que envolta a aquesta nena ella s'ha fixat en aquestes llums i se la veu contenta. Per tant, l'autor d'aquesta imatge transmet un missatge d'esperança, t'anima a veure la part bona de les coses, per molt díficil que sigui et fa veure que sempre hi és, que només l'has de buscar.

L'aspecte més important d'aquesta imatge és la nena, la seva actitud ens remarca el fet que es petita, inocent i ens provoca una empatia cap a ella.

No sé quina càmara va utilitzar Jonas Bendiksen per fer aquesta foto però no és necessari ni un teleobjectiu ni un gran angular, per tant podria haver utilitzat un objectiu normal de 18-55, per exemple.

Observem que no hi ha gaire soroll en aquesta foto i que la qualitat del color és bona, per tant la sensibilitat de la pel·lícula no és gaire alta, podria ser de 450, per exemple.

En aquesta imatge s'observa un enfocament selectiu, en el que s'enfoca a la nena jugant amb les llums i tot el que està davant seu queda desenfocat, per tant el diafragma ha de ser obert de f4, per exemple i la velocitat ha de ser alta ja que ha pogut congelar el moviment de les persones i la imatge es bastant fosca, per exemple de 1/1000.

En aquesta imatge existeix un equilibri entre la nena i la sombra de l'home, cap dels dos està en el centre sinó desplaçat en un dels costats en la mateixa distància. Els aspectes formal no són massa importants, el que crida l'atenció en aquesta imatge és la llum, que esta dirigida a la nena i forma part del missatge de la imatge.

El pla d'aquesta imatge és un pla general curt ja que rebem informació sobre el paisatge però el paper de la persona és important. És un pla descriptiu i narratiu que dóna molta infromació sobre l'ambient en el que es troba aquesta nena però no sabem exactament com es sent ella, per la seva expressió corporal deduim que està contenta i jugant.

És un punt de vista picat que ens permet una visió completa de l'escena i ens dóna molta informació, aquest picat es bastant suau per tant no transmet una sensació de superioritat.

Respecte la composició d'aquesta imatge podem veure que hi ha elements que destaquen en la foto i que és el que ens crida més l'atenció quan la observem. En aquest cas, estaríem parlant de les llums decoratives que hi ha penjades al sostre d'aquest passadís. A més, podríem considerar que compleix la regla dels terços pel que fa a les llums que hi ha en primer pla. 

La distribució dels elements està en equilibri, el pes de la imatge està centrat.

Si ens fixem en detalls podem observar que la textura de les parets i del terra ens fan pensar que es tracta d'un lloc descuidat i d'unes condicions precàries. 

Els colors que s'observen són càlids, és a dir, els matisos que van des del vermell al groc, passant pel taronja, rosa...Són colors agressius. que atreuen a l'ull i exciten les emocions.

Pel que fa la llum podriem dir que és suau i artificial de clau baixa. No s'il·lumina tot el que hi ha a la foto(hi ha un home pel passadís que no se li pot veure res perquè està a contrallum) i això fa que ens fixem amb el que li interessa al fotògraf. El picat que s'hi mostra fa que la nena que hi surt no tingui importància o poder. És un segon pla perquè més aprop s'hi veuen les llums i, de fons, la nena jugant. 

Creiem que aquesta imatge està dins del grup del documental perquè forma part d'una col·lecció de fotos del autor de diferents pobles de la Índia per tant, correspon al gènere del fotoperiodisme.

Aquesta imatge utilitza símbols per transmetre d'una manera original i diferent un missatge d'esperança. L'autor ens allunya de la foscor dels carrers per centrar-nos en la llum, que en aquest cas és un símbol prosperitat, a més la nena que és un símbol del futur i de les noves generacions és la que juga amb la llum mentre que l'home gran està d'esquenes, a contrallum i ignora les llumetes del carrer.

Creiem que l'autor deuria quedar commogut per l'escena i va decidir fer aquesta instantànea per tal d'obrir els ulls i transmetre aquest missatge a qui veiés la imatge. Pensem que és positiu i creu en les noves generacions per solucionar el problemes actuals, amb aquesta imatge critica als qui no veuen les llums, al ignorants i ens trasmet aquest missatge d'esperança.

Què significa per a mi el Nadal?

Personalment, el Nadal no m'agrada per diversos motius. És una festa en què es celebra el naixament de Jesús i jo no sóc creient. A part d'això, crec que la paraula clau en aquestes èpoques és “consumisme”, una tendència que hi estic força en contra.  És quan arriben les compres excessives i el desmesurat enlluernament a la ciutat.  

Tot i així, crec que va bé que hi hagi festa per desconnectar un temps i, sobretot, gaudir fent fotografies.  En aquest vídeo, doncs, he mostrat el què és més important per mi del Nadal amb unes 40 imatges a velocitat ràpida ja que per a mi és una època efímera. He tractat diversos temes:

• Primer, durant els abusius dinars i sopars, he jugat amb les espelmes que decoren les taules i amb la profunditat de camp. 
• Després, he volgut posar fotogafies del meu cosí petit perquè crec que els nens són l'ànima del Nadal i són els més innocents. 
• Vaig experimentar amb les decoracions de Nadal com ara les boles que decoren l'arbre ja que m'agradava com m'hi veia reflexada.
• També, he volgut mostrar la vida que hi ha en un carrer tan comú com “La Rambla” a Tarragona amb les persones que passejaven i, alhora, he volgut jugar amb les llums decoratives desenfocant-les.
• Per últim,  m’he fixat amb les postes i les sortides de sol que hi ha en aquesta època ja que són especialment boniques. 

13. Control d'exposició

3.1 Col·loca una persona a contrallum (però NO amb el sol davant de la càmera) per exemple, davant d’una finestra. Fes dues fotografies: una tenint en compte la llum que reflexa el motiu principal (apropa’t per mesurar la llum), i l’altra tenint en compte la llum del fons (el cel).

He fotografiat a una persona llegint a contrallum amb el diafragma obert i després tancat.

Diafragma: f/14

Velocitat d'obturació: 1/4000

Longitud focal: 26 mm

ISO 1600

Diafragma: f/29

Velocitat d'obturació: 1/20

Longitud focal: 26 mm

ISO 100

12. Velocitat d'obturació

2.1. A l’exterior, fes dues fotografies d’un mateix entorn que presenti objectes o persones en moviment (un carrer, els companys fent educació física, etc.), utilitza una velocitat lenta i una altra ràpida (1/15 i 1/250, per exemple). Recorda anar ajustant el diafragma o bé utilitza una opció semiautomàtica (prioritat velocitat).

En aquest cas jo he escollit fer una foto de la plaça Imperial Tarraco des d'un terrat de nit. Primer vaig fer una fotografia a velocitat una mica ràpida (no podia fer-la més per la poca llum que hi havia) i després una altra al mateix lloc intentant no moure'm (no tenia trípode) de manera que es veiés el recorregut dels cotxes. 

Diafragma: f/3,8

Velocitat d'obturació: 1/100

Longitud focal: 55 mm

ISO 220

Diafragma: f/25

Velocitat d'obturació: 1''

Longitud focal: 55 mm

ISO 125

2.3. Si tens zoom, fes una fotografia amb velocitat lenta, trespeus i moviment del zoom (només quedarà nítida la zona central).

He decidit agafar una màscara que tenia a casa i me l'he posat a la mà de manera que quan feia la fotografia havia de moure la mà en la mateixa direcció que la càmera. 

Diafragma: f/3,5

Velocitat d'obturació: 1/5

Longitud focal: 18 mm

ISO 125

2.4. Amb la càmera fixa o en moviment, fes luminogrames (velocitat molt lenta, segons en lloc de fraccions de segon).

Primer he escrit amb la llum totalment apagada el meu nom amb dues llanternes de diferents tons. A baix del nom, he apagat una de les llanternes i he dibuixat el símbol d'infinit. A l'hora d'escriure el nom he hagut de tenir en compte que l'havia de fer invertit si no volia després haver-lo de editar amb el photoshop.  També volia fer la silueta d'una noia i he decidit que jo sortís a la foto i, per tant, he encés un llum de l'habitació.

Diafragma: f/22

Velocitat d'obturació: 13''

Longitud focal: 18 mm

ISO 1600

Diafragma: f/22

Velocitat d'obturació: 10''

Longitud focal: 18 mm

ISO 1600

11. Profunditat de camp

1.1. A l’exterior, tria un objecte o personatge situat aproximadament a un metre de distància i enquadra’l de manera que, a part de l’objecte o personatge escollit, quedin inclosos en la composició elements més pròxims i més llunyans a aquest. Fes dues fotografies de la mateixa composició enfocant bé l’objecte o subjecte, però canviant l’obertura del diafragma (obertura gran i obertura petita). No t’oblidis d’adequar la velocitat en cadascuna de les fotografies o bé treballa amb una opció semiautomàtica (prioritat diafragma).

He volgut que la persona fotografiada posés la mà aprop i així jugar amb l'enfocament selectiu gràcies a la poca obertura del diafragma. Primer la vaig enfocar a ella, després a la seva mà i, per últim, vaig obrir el diafragma de manera que quedés enfocat tot. 

Diafragma: f/5,3 

Velocitat d'obturació: 1/250

Longitud focal: 46 mm

ISO 320

Diafragma: f/5,3 

Velocitat d'obturació: 1/250

Longitud focal: 46 mm

ISO 360

Diafragma: f/36 

Velocitat d'obturació: 1/30

Longitud focal: 44 mm

ISO 1400